Avui83
Mensual2756
Visites141927

Traductor

Catalan English French German Portuguese Russian Spanish

                      

Bordes i cabanes

 

El patrimoni cultural del parc palesa la relació que els pirinencs han mantingut durant segles amb l’alta muntanya: heure’n pastures pel bestiar i cercar-hi passos per comunicar-se amb les valls veïnes. Així doncs, els dos principals elements culturals del parc són les construccions lligades a la pagesia tradicional i els camins.

Molt a prop del Parc Natural hi ha les bordes de Percanela, la de Torné, les dels Prats Nous, la de les Agunes i la de la Coruvilla. Les bordes corresponen generalment a edificis de planta rectangular, amb dos pisos i llosats de dos vessants. A la planta superior s’emmagatzemava l’herba que es dallava als prats dels voltants, circumdats per parets de pedra seca. L’ús de les bordes era temporal, durant els mesos primaverals i estivals. A la cort, o planta baixa, amb entrada pròpia i separada del paller per un sostre de fusta, es tancava el bestiar. Les bordes també disposen de cóms i fonts per abeurar els animals. Precisament per aprofitar i distribuir l’aigua pels prats d’algunes propietats, com és el cas, per exemple, de Prats Nous, Torné i Percanela, es féu un entrallat de recs, i amb l’ajuda d’estoladors l’aigua es girava cap als prats.

   

 Bordes de la Coruvila (Jordi Nicolau-BIOCOM)  

 

Borda de Torné (Jordi Nicolau-BIOCOM) 

 

 Mur de pedra seca, que fa de marge d’un rec tradicional, al Circuit Interpretatiu (Jordi Nicolau-BIOCOM)

 

Unes altres construccions de gran valor són les pletes, on es recollia el bestiar que pasturava a la muntanya, terme que prové de la forma llatina plicta, que significa “aplegar”. En alguns casos corresponen a orris, de morfologia allargada, que eren els llocs on es munyien les ovelles i es feia el formatge.

   

  Restes de l’orri de Montmantell (Jordi Nicolau-BIOCOM)

 

A l’estatge alpí també trobem les cabanes de pastor. Són construccions molt petites, d’un sol pis i de vegades sense porta. L’ús era exclusivament estival, i quan les condicions ho permetien. Feien de refugi del pastor en cas de tronada i de sostre les nits que no baixava a la borda, quan el bestiar dormia al ras, a les pastures altes. Al si del parc n’hi ha vàries, una de les quals, la de Comapedrosa, ha estat restaurada recentment pel Comú de la Massana.

   

 Aspecte de la cabana de Comapedrosa després de la restauració (Jordi Nicolau-BIOCOM)

 

 Camins tradicionals

 

Els camins i senders del parc havien estat les úniques vies de comunicació entre els pobles massanencs i les valls veïnes de Catalunya i França. La ruta del nord, cap a Auzat, creuava l’actual parc pel Pla de l’Estany, Montmantell (abans Mamontell) i collava pels ports d’Arinsal i de Bareites, mentre que la de l’oest, en direcció a Tor, ho feia remuntant Comallempla i collant pel port Negre (l’actual port Vell), o bé per la vall de Comapedrosa i saltant pel port Vell (l’actual portella de Sanfons). Encara es conserven nombroses construccions de pedra seca associades a aquests camins, així com alguns trams de camí empedrat, com el que trobem al camí del refugi de Comapedrosa. En referència als murs de pedra seca, convé esmentar que, l’any 2008, el Comú de la Massana restaurà el del rec d’Areny, tot permetent un accés més natural i variat fins al Pla de l’Estany.

   Restes de camí empedrat al camí del refugi de Comapedrosa (Jordi Nicolau-BIOCOM) 

 

Aspecte del mur de pedra seca del rec d’Areny després de la restauració (Jordi Nicolau-BIOCOM)

    

Activitats tradicionals

 

Les pastures han estat, i de fet encara són, un dels recursos naturals més aprofitats. L’any 2010, per exemple, pasturaren per l’espai protegit, o per la seva perifèria immediata, un total de 237 caps de bestiar. Cal tenir en compte que el manteniment de la ramaderia, sempre que no es superin les capacitats de càrrega sostenibles, és imprescindible per a la conservació de la biodiversitat. Convé destacar que, a final de 2010, l’Universitat de Lleida i el CENMA (Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra) del Institut d’Estudis Andorrans presentaren la determinació de la capacitat de càrrega admissible, durant 3 mesos, als sectors de Comapedrosa i Pla de l’Estany. Aquestes corresponen a 142 vaques o 129 eugues o 474 ovelles, en el cas del sector de Comapedrosa, i 230 vaques o 54 eugues o 200 ovelles en el cas del sector del Pla de l’Estany.

   

 Bestiar a les Canyorques (Jordi Nicolau-BIOCOM)

   

A part de les pastures, un altre recurs natural aprofitat tradicionalment a l’actual Parc Natural era la fusta, ja fos per fer bigues, llenya o carbó. També s’empraven plantes remeieres, com la regalèssia per les afeccions pulmonars, la flor de saüc per la tos, etc.

  Regalèssia de muntanya (Trifolium alpinum) (Jordi Nicolau-BIOCOM)

 

Saüc (Sambucus nigra) (Jordi Nicolau-BIOCOM)

 

Encara més...

 

A prop del parc hi ha dues capelles romàniques: la de Sant Romà d' Erts i la de Sant Andreu del Prat del Campanar a Arinsal. També a Arinsal trobem dos antics molins fariners: el Molí d' Abaix i el Molí d' Adalt.

 

Download Free Designs http://bigtheme.net/ Free Websites Templates