Inici / El Parc
Escultures
Cada any es fa una estàtua única i a mida per la Pitavola del Comapedrosa. Aquestes estàtues estan pel poble d’Arinsal i tothom les pot anar a veure. Representen els animals que podem trobar pel Parc Natural del Comapedrosa.
Totes les obres estan realitzades al taller de Forjats LIF a Sant Pere de Torelló (Barcelona), a partir d'esbossos i proves, per el Mestre artesà forjador Jordi Illamola Portero (Mestre Artesà Forjador nº 12478).
Estàtua 2021: La Pitavola
Descriptiu tècnic
Realitzada amb xapa corten de 6mm les ales i amb rodó de ferro massís de 20mm. Les potes estan realitzades amb calibrat rodó de 8mm i rematxades al cos.Ales realitzades fent forats i traus per explicar les formes a través del buit. Estan tancades en situació de repòs, la pitavola descansa sobre una base.
Acabat òxid natural. Aquest material té un alt contingut de coure, crom i níquel, metalls que li confereixen un to vermellós característic.
Jordi Illamola – Escultor
Presentació animal
El terme “pitavola” s’utilitza a Andorra per referir-se a les papallones. A Andorra es coneixen unes 150 espècies de papallones diürnes, mentre que el catàleg del Parc Natural del Comapedrosa n’inclou unes 80, com el merlet rogenc, l’apol·lo o el brocat variable, es consideren “amenaçades” a Andorra.
Al parc s’hi realitza, des de l’any 2006, una estació de seguiment de papallones diürnes de la xarxa BMSAnd (Andorran Butterfly Monitoring Scheme). Les papallones diürnes es troben en clara regressió per, entre altres causes, el canvi climàtic i la desaparició dels hàbitats naturals oberts.
Estàtua 2022: La Serenalla
Descriptiu tècnic
Realitzada amb xapa corten de 3mm repujada formant el cos.Les taques i els ulls realitzats amb aportació d'acer inoxidable per crear contrast.
Serenalla enfilada a la paret en posició de caminar.
Jordi Illamola – Escultor
Presentació animal
La serenalla pallaresa és una de les espècies faunístiques més interessants, i alhora més amenaçades, d’Andorra.
Va ser descrita l’any 1994 per l’herpetòleg Òscar Arribas, i l’any 2002 es va fer un estudi sobre la seva distribució a Andorra, on se’n van determinar 33 poblacions, dividides en quatre metapoblacions (Sorteny, Tristaina, Comapedrosa i Angonella), totes per sobre dels 2.288 m d’altitud.
Estàtua 2023: L’Isard
Descriptiu tècnic
Realitzat amb varilla de ferro calibrat de 6mm tallada a trossos petits i doblegats, units entre ells creant la forma de l'isard i deixant a la vista l'interior.Els trossos simbolitzen les branques i troncs del seu hàbitat, i en conformen la figura.
La posició és de repòs.
Jordi Illamola – Escultor
Presentació animal
L’isard és un bòvid exclusiu de les serralades pirinenca i cantàbrica, i dels Apenins. Es tracta d’un dels animals més emblemàtics de l’alta muntanya andorrana, i és una espècie cinegètica molt apreciada. Ambdós sexes presenten banyes, a diferència dels cèrvids i el mufló, en els quals únicament presenten banyes els mascles. La població andorrana s’estima en 1.375 exemplars (dades del 2024), i el número d’exemplars comptabilitzats al parc ha variat anualment entre 16 i 90 (dades de 2007-2024).
Estàtua 2024: El Trencalòs
Descriptiu tècnic
L’escultura amb tècnica mixta de treball al buit per crear volum, s’ha construït amb barretes de 6 mm d’acer inoxidable amb xapa d’acer inoxidable de 3mm i amb xapa coarten de 2mm per el coll.El coarten és un al·liaci de ferro que permet prendre el color marronós de l’oxidació.
El trencalòs reposa damunt de la branca amb les dos potes. La branca està feta de ferro massís de 30mm i tota l’escultura es un treballa en buit a partir de la línia del contorn de l’animal, per obtenir una forma en 3D.
L’embelliment de l’acer inoxidable és mate i esta polit per harmonitzar els colors.
Jordi Illamola – Escultor
Presentació animal
El trencalòs és una espècie de voltor. Rep el nom degut al costum que té de remuntar ossos i closques fins a grans alçades per deixar-los caure sobre les roques i menjar-se'n la medul·la de l'interior una vegada que han esclatat.
Aquest gran voltor presenta característiques pròpies com l’absència de zones nues al cap, al coll i al pit, ales estretes i anguloses i cua cuneïforme. Espècie considerada "En perill d'extinció" a Andorra, on només hi ha una parella reproductora.
Estàtua 2025: El Tritó Pirinenc
Descriptiu tècnic
L'escultura feta amb una tècnica mixta de repujat al buit amb xapa de corten, representa un tritó situat en una paret en actitud d’enfilar-se.En aquesta escultura, hem treballat l'acer corten i llautó.
El volum s’ha aconseguit mitjançant la tècnica de repujat al buit, que dona relleu i moviment a la figura. La incorporació d’un detall en llautó a la part de l’esquena crea un contrast cromàtic i material amb el to càlid i terròs del corten oxidat, reforçant la sensació de dinamisme i vitalitat pròpia de l'animal.
El seu color d'acabat és simplement l'òxid natural que dona la tonalitat marronosa característica del corten.
Jordi Illamola – Escultor
Presentació animal
El tritó pirinenc és un amfibi urodel endèmic dels Pirineus. Viu principalment en torrents d’aigües netes i fredes tot i que és capaç d'adaptar-se a basses, rierols, llacs i fins i tot abeuradors de bestiar. Mesura uns 15 cm de llarg. Els dors és marró, sovint amb una línia longitudinal groga, i el ventre és de color taronja. A diferència d'altres espècies de tritons, l'adult no té cresta a l'esquena ni la cua.
És bastant aquàtic, però fora del període reproductor se'l pot trobar també fora de l'aigua. Es desplaça més caminant pel fons que nedant.
Espècie de fauna amenaçada.
